Arbúcies - Viladrau - Espinelves
23 de febrer de 2008
Introducció: Aquesta ruta està parcialment extreta de la pàgina web "El Betetero" i el nom de la ruta és Arbúcies - Viladrau - Espinelves.
Integrants de la sortida:
El Lluís, el Josep Maria i el Ramon a l'Església de Sant Cristòfol de Cerdans
Recorregut:
Sortim d'Arbúcies per a realitzar una bonica ruta passant per la masia del Regàs, l'ermita i masia de Santa María de Liors i pel coll de Buc de Riol (1.100 m.) arribarem a la carretera de Viladrau a Sant Marçal per a després baixar a Viladrau per Can Martí i la masia de "La Vila". Tornar a Arbúcies pel camí de Viladrau a Espinelves passant per Can Casadevall, coll de Ravell, Sant Cristòfol de Cerdans i el Regàs.
 |
 |
 |
 |
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
del recorregut |
Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS |
INDEX IBP 95,07 |
 |
El Regàs: Masia de grans dimensions i estructura complexa, fruit de diverses remodelacions i del fet de trobar-se ubicada en un vessant inclinat. L'estructura principal és un cos de tres plantes i vessant a façana, obra dels segles XVIII-XIX. Una finestra gòtica d'arc conopial molt treballada i decorada és un dels pocs records que queden de l'edificació primigènia. |
|
Aquesta finestra es troba fora del seu emplaçament original, ja que s'obre en un cos lateral afegit durant el segle XX i que ha esdevingut l'entrada principal de la casa. A l'interior hi ha una capella dedicada a la M. de D. del Roser i a tocar del mas hi ha l'edifici de l'antic molí, ara reconvertit en vivenda. (informació i fotografia extreta de la pàgina web Patrimoni de la Selva) |
 |
 |
 |
| Santa Maria de Liors | |
|
Liors: Llogaret del municipi d’Arbúcies (Selva) situat a l’oest de la vila. L’església de Santa Maria és sufragánia de la perròquia d’Arbúcies. Formà part de la batllia de n’Orri.
|
 |
 |
|
| Masia al costat de l'Església de Santa Maria de Liors | |
 |
 |
| Masia al costat de l'Església de Santa Maria de Liors | |
 |
|
| Masia al costat de l'Església de Santa Maria de Liors | |
 |
 |
 |
 |
| Esmorzem al Coll de Buc de Riol (1.100 m.) | |
 |
 |
| Coll de Buc de Riol (1.100 m.), al fons podem veure el Matagalls | |
 |
 |
| Mas el Martí | |
 |
 |
| Mas el Martí | |
 |
 |
| Masia "La Vila" de Viladrau | |
 |
 |
| Entrada de la masia "La Vila" prop de Viladrau | |
 |
Viladrau: Municipi d’Osona, a la zona de contacte antre les Guilleries i el Montseny. El terme s’estén als vessants septentrionals del Matagalls (1.694 m alt) i el coll de Sant Marçal, fins el puig de Fàbrega (749 m) i Puig-l’agulla (810 m). Comprèn la capçalera de la riera Major, que recull les aigües del Matagalls i del massís de Sant Segimon. El territori es molt muntanyós, amb importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges (existeix encara al Matagalls un règimen de copropietat i emprius, amb reglament del 1833). |
|
Els principals conreus són els cereals , patates, llegums i arbres fruiters; hi ha granges de bestiar. Té molta importància la funció d’estiueg i segona residència, iniciada ja al començament del s. XX; hi ha nombroses torres i xalets, i hotels i residències. El poble a la dreta de la riera Major, es troba arrecerat a la carena que va del coll de Bordoriol al collet de Gomares. L’església parroquial (San Martí), esmentada ja el 898, fou renovada en època romànica (resta part de l’atri o galilea), i posteriorment el 1769. Formava part de la baronia de Taradell, dita també de Taradell i Viladrau, que governaven dos batlles. |
|
 |
 |
| Plaça de Viladrau | |
 |
 |
| Mas Miquel i Casadevall al camí de Viladrau a Espinelves | |
 |
 |
| Masia en runes de La Serra prop d'Espinelves | |
 |
Sant Cristòfol de Cerdans : Antiga parròquia del municipi d’Arbúcies (Selva), ara sufragània d’Espinelves. Es troba a l’extrem oest del terme, prop del coll de Ravell. La seva església (s. XI) fou renovada i consagrda vers el 1134. En subsisteix l’edificació romànica, ampliada amb un presbiteri en lloc de l’absis i amb dues capelles laterals. El 1319 fou unida a la canònica de Sant Llorenç del Munt de les Guilleries; era servida pels canonges i priors del monestir. Els darrers priors (1704-40) hi residiren i n’edificaren la casa rectorial (1711). Tenia 3 famílies el 1953 i 8 el 1987. Ara no ho sabem, aquest matí tot estava tancat... |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
