Cim del Balandrau

Sortida per la comarca del Ripollès

12 d'abril de 2008

Introducció:

Aquesta ruta està extreta de la pàgina web cicloide i és la ruta 850 (Cim del Balandrau), els autors son la colla dels cèrvols. La pujada va quedar finalment en intent doncs la nevada del dia abans va fer impossible continuar a partir del Coll de Medianell (1.970 m.)

PUIG DE BALANDRAU: 

Cim destacat (2.579 m) de la serra que separa les valls de Ribes (Freser) i Camprodon (Ter), entre els termes municipals  de Queralbs i de Vilallonga de Ter (Ripollés). També es conegut amb el nom de pic de Malandrau. 

Cim del Balandrau (entre núvols), vist des de la collada de dalt de Medianell

Integrants de la sortida en BTT:

 

Recorregut:

Traçat del recorregut obtingut pel GPS	Perfil altimètric del recorregut	Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS	INDEX IBP 82,80

 

 

VALL DE RIBES:  

Vall de l’alt Ripollés, que constitueix la seva meitat occidental entre el Conflent al Nord, i el baix Ripollés al Sud, i entre la vall de Camprodon a l’Est, i la baixa Cerdanya a  l’Oest. 

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada en el Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent: esquisits silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser. 

Les serres de Mogrony (2.045 m a la Pedrapicada), de Sant Amanç de Conivella (2.035 m al Taga) i Cavallera (2.007 m) formen l’escarpament que domina el Baix Ripollés.  

L’aresta del nord, des del circ d’Ulldeter al Puig de Maians (2.030 m) culmina al Puigmal (2.913 m) pantalla hidrogràfica que projecta un vel d’humitat damunt tota la comarca. 

La vall principal, que devalla del puig de Bastiments (2.874 m), s’orienta aviat a migjorn, travessant el muntanyam, força arrodonit perqué gairabé no ha estat erosionat per les glaceres quaternàries i, tant com les valls afluents (les de Nùria i Toses per la dreta i la de Pardines per l’esquerra), té sovin un aire pregon sense que sigui acongostada. 

La vegetació clímax és de la d’alta montanya : prats alpins, pi negre (1.600 ó 1.700 a 2.300 m), i més avall i més cap el Sud, la de la muntanya mitjana: avellanosa (fins a uns 1.300 m alt) amb freixe, cirerer, bedoll, vern i pi roig, avui dominant, i part davall dels 1.300 m, roures de fulla gran i martinenc, també suplantats pel pi roig. 

VALL DE CAMPRODON: 

Alta vall del Ter, al Ripollés, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort, conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial; bè que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Pre-pirineus (reduïts en aquest sector a les serres interiors) fins a Santa Pau de Seguries, població encara inclosa dins de l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la Vall. 

A l’Oest, trobem el massís de Balandrau (2.579 m) enllaçat al nord amb el puig de Bastiments pels de Pastuira (2.689 m) i Gra de Fajol (2.708 m) i al sud amb els plans de Pòrtoles i el Taga pel puig Cerverís (2.202 m) i retallat per les rieres del Catllar i de Tregurà, fa de partió d’aigües amb el Freser.

El cim del Taga des del cami del Balandrau