Volta pel Moianès
19 d'abril de 2008
Introducció:
Part d'aquesta ruta està extreta de la pàgina web
Rutes Palau Robert amb el títol de Gran volta del Moianès.Integrants de la sortida en BTT:
El Quimet, el Ramon, el Josep Maria i el Lluís davant del monestir de Santa Maria de l'Estany
Recorregut:
Sortim de l'aparcament de l'Hotel Urbisol situat a 2 Km. del poble de Calders en direcció a la casa de colonies "La Ruca", després bajem al punt més baix de la ruta la riera de ?, seguim cap a la masia de Can Careta, Rojans, masia i ermita de Sant Miquel, collet de Sant Pere i l'Estany (esmorzar a Can Grau), tornem per el cami del Puig Rodo (sostre del Moianès), es passa el coll d'Herbaprima i l'Església romànica de Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina i tornem per la comarcal 141 passant per Moià.
 |
 |
 |
 |
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
del recorregut |
Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS |
INDEX IBP 82,80 |
El Josep Maria i el Ramon arribant al collet de Sant Pere prop del poble de l'Estany
L’ESTANY:
Municipi del Bages, al límit nord-oriental i al punt més elevat de la comarca, a l’altiplà del Moianés. El terme molt reduït, ocupa una petita vall del vessant septentrional del Montví, presidida pel puig Rodó i el tossal de la Caritat (1.010 m.)
La riera d’Oló, afluent per l’esquerra de la riera Gavarresa, recull les aigües de diversos torrents i de les nombroses fonts. La vegetació natural és formada per residus de roureda i per bosc de pins i d’alzines i matoll, i zones destinades a pasturatge.
El poble es desenvolupà entorn del monestir de Santa Maria. Que a la fi del s XI surgí vora una primitiva església, filial de la propera parròquia de Sant Feliu de Terrassola, documentada ja al s X.
Al principi del s XIII hom té notícia d’una vila, amb unes 25 famílies, agrupada entorn d’una església dedicada a Santa Cecília, que és anorreada en la despoblació i els disturbis locals de la segona part del s XIV. La població actual es formà a partir de mitjan s XV.
Un fenomen tipic d’endorreisme, que convertia el territori en estany pantanós, explica el motiu d’aquest topònim: el terreny argilenc i la situació enfonsada de la vall n’impedien el drenatge natural. A les acaballes del s XVI, l’abat Carles de Cardona hi emprengué la construcció d’una mina, subsistent encara, que en resolgué el problema.
MONESTIR DE L’ESTANY:
Antiga abadia (Santa Maria de l’Estany) de canonges regulars de Sant Agustí. Actualment església parroquial del poble de l’Estany.
L’església primitiva fou cedida el 990 per Sendred de Gurb a la seu de Vic, i el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà hi fundà la canònica.
Les notícies de la comunitat abunden des del 1084; en formaven part alguns clergues reformats de la catedral de Vic. El priors eren considerats canonges de Vic i foren enlairats a la dignitat abacial el 1113, i definitivament el 1264.
Fou un dels centres més actius de la reforma clerical del país impulsada per la reforma gregoriana.
En la època que va des del 1088 al 1192 rebé nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l’església (consagrada el 1113 per Oleguer i els bisbes de Vic i Girona) i iniciar la important obra del claustre; aquest, de planta cuadrada una mica irregular, té 9 parells de columnes a cada ala; sobresurt la decoració escultorica dels capitells obrats per mans diferents (datables al s XII fins al XIV), amb escenes bíbliques – bàsicament del Nou Testament – temes fantàstics i ornamentals i fins i tot escenes profanes.
El 1395 es va produir un incendi de l’abadia i restà abandonada 41 anys. La comunidad residí a Sabadell i a Manresa, i el 1436 retornà a l’Estany.
El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l’església. La recuperació fou lenta i mai total.
El 1592 la canònica fou secularitzada, com les altres canòniques catalanes, i restà al seu lloc una col.legiata regida per un arxipreste (en 1595 – 1603 residí a Moià).
El 1775 la comunitat era totalment extingida.
En 1966-71 s’ha restaurart l’església dels efectes del terratrèmol i de les reformes barroques del 1690 i també han estat restaurats els magnífics claustres romànics i hom ha instal.lat un petit museu de peces antigues, documents i records a les dependències de la antiga casa abacial, actual rectoria.
 |
|