Castell de Palafolls
Entre el Tordera, la costa i el Montnegre
29 de març de 2008
Introducció:
Aquesta ruta està extreta de la pàgina web Rutes del Palu Robert encara que vam sortir des de Pineda i no des de Tordera.
Integrants de la sortida en BTT:
El Ramon, el Josep Maria i el Lluís a l'Ermita de l'Erola
Recorregut:
 |
 |
 |
 |
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
del recorregut |
Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS |
INDEX IBP 33,29 |
PALAFOLLS:
Municipi del Maresme, estès a la dreta de la Tordera i accidentat pels darrers contraforts orientals del massís de Montnegre. Drena el terme, a més, la capçalera de la riera de Palafolls, que desguassa directament a la mar al terme de Malgrat. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, castanyers).
L’economia és basicament agrícola. Hi ha més de 400 ha de regadiu (aprox. 27% del terme) dedicades sobretot als productes hortícoles, patates, plantes lleguminoses i també arbres fruiters i farratge. El secà es limita a unes 8 ha. La ramaderia es constitiuda per algunes granges especialitzades. La població activa dedicada a la indústria treballa en diferents fàbriques del sector químic, tallers mecànics, fusteries i fàbriques de materials de construcció. El sector serveis tambe té una certa importància amb hotels, restaurants i campings.
El centre administratiu del municipi és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls), a la dreta de la Tordera, que prengué la capitalitat al poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls.
L’antic castell de Palafolls, centre de la baronia de Palafolls, s’aixeca, arruïnat, al cim d’una petita serra paral.lela a la Tordera (158 m alt); té les característiques d’una fortificació destinada alhora a residència del baró (capella, cisterna, patis, quadres, etc) i és format per tres recintes, amb ampliacions successives, des del s XII al XV. Constituiex un notable exemplar dels castells catalans medievals i actualment és objecte d’una lenta restauració. L’actual municipi, més reduït que l’antic terme del castell, comprèn a més dels dos nuclis esmentats, l’església de Sant Pere de Vivelles.
BARONIA DE PALAFOLLS:
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de Savanell i s’Auguer).
Als ss IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum.
A la fi del s XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umber Odó de Sesagudes. El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera.
Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat. El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza.
Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció.
El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d’Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera.
Les aigües de la Tordera, aprofitades amb sèquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de Ferreries).
La activitat marítima fou important al s XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.
Diccionari:
emfiteusi : f DR CIV Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon de l'emfiteuta o senyor útil.
destret : m 1 Situació anguniosa, d'extrema necessitat. Trobar-se en un destret. 2 PAT Situació de gravetat accentuada. Destret respiratori.
 |
 |
 |
|
