Castells de Miralles i Queralt

Sortida per la comarca de l'Anoia

5 d'abril de 2008

Introducció:

Aquesta ruta està extreta de la pàgina web cicloide i és la ruta 165 (Castell de Queralt), nosaltres hem modificat el recorregut i també hem aprofitat per visitar el castell de Miralles, l'esmorzar a Cal Maginet.

El Josep Maria sota el castell de Miralles

Sant Miquel del Castell de Queralt (mur de ponent, amb un campanaret d'espadanya, darrers vestigis d'aquest temple situat dins l'àmbit del castell de Queralt

Integrants de la sortida en BTT:

El Josep Maria, el Quimet, el Ramon i el Lluís al restaurant Cal Maginet

Recorregut:

Traçat del recorregut obtingut pel GPS	Perfil altimètric del recorregut	Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS	INDEX IBP 97,98

 

 

 

 

Santa Margarida de Montbui
CASTELL DE MIRALLES	Antic castell aturonat a 662 m alt, a la serra de Miralles, voltat del primitiu nucli de Santa Maria de Miralles (Anoia). Era edificat ja al s X.  El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna.  Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall.
CASTELL DE QUERALT:  Situat al cim de la serra de Queralt (851 m alt), dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).  Fou restaurat en 970-987. El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal.la, bisbe d’Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s’intitulà des d’aleshores de Queralt. A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la familia Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt, que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a essèr centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.  Al peu del castell hi havia l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol de Queralt, des del s XVI sufragània de la de Bellprat.
Vista de l'Ermita de Sant Jaume del Castell de Queralt des del cim del castell
QUERALT :  Llinatge noble català iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom. Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt.  QUERALT : Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans – i més tard senyors – del de Queralt. Després d’una certa vacil-lació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt. El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor.