![]()
Saldes - Vall del Gresolet
Massís del Pedraforca
Sortida per la comarca del Bergueda
26 d'abril de 2008

Introducció:
Aquesta ruta està extreta de la pàgina web
cicloide i és la ruta 1.104 (Saldes-Gresolet), també porta molta informació d'aquesta sortida la pàgina web dels esgarrapacrestes
PEDRAFORCA
Muntanya de les Serres Interiors dels Pre-pirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km. de llarg, que de la Roca Roja (2.034 m alt), té com a fites el Teuler (2.197 m), la serra del Verdet (2.300) i el Pollegó Superior, amb tres pics: el cim Nord (2.476 m), el Pollegó estricte (2.497 m) i el Calderer (2.491 m).
Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya (2.350 m alt), serveix de trànsit al Pollegó Inferior (2.400 m).
A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins el pic dels Cabirols (2.442 m).
Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat (riu de Gresolet) i el Cardener (aigua de Valls), ès constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns un mantell de corriment, format per calcàries cretàcies flanquejades de margues triàsiques i materials juràssics, que cavalca damunt de les margues i les calcàries eocèniques. Aquest enclavament es indicat per una falla considerable, de 600 a 800 m de desnivell, que forma la pared nord del Pedraforca, potser el terreny d’escalada més impressionant dels Països Catalans.
L’ardidesa del relleu, suavitzada fins a 2.000 – 2.100 m per la vegetació arbòria (bosc de Gresolet, a la baga del mateix nom, constituït per pins roigs, amb rodals de faigs i d’avets), s’explica per l’origen eocènic del relleu, fossilitzat tot seguit per per masses de conglomerats montserratins. En desmantellar-los l’erosió quaternària, ha restat al descobert un relleu més enèrgic que els erosionats d’ençà del plegament de les calcàries.
L’escalada de la pared nord, iniciada el 1922 per Lluís Estasén (a qui ha estat dedicat el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de la pared), fou coronada en els sectors més difícils a partir de les ascensions de Pany-Ferrera (1941) i d’Anglada-Guillamon (1958).
Per la seva configuració, el Pedraforca ha esdevingut un dels punts més interessants per als escaladors catalans.
El 1982 aquesta zona fou declarada pel Parlament de Catalunya, paratge natural d’interès nacional, per tal de preservar-la de les activitats mineres (extracció de carbó) que s’hi duen a terme.
Integrants de la sortida en BTT:

El Quimet, el Lluís i el Josep Maria a la vall del Gresolet, al fons el massís del Pedraforca
Recorregut:
Excursió amb sortida i arribada des del poblet de Saldes. Vorejem la part frontal del massís del Pedraforca, per seguir per sota les parets de la cara nord. Després canviem de vessant, per continuar per sota la serra del Cadí (Comabona), fins el coll de la Balma, on ens enfonsem dins la vall del Gresolet, visitem el Santuari del Gresolet.
|
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
del recorregut |
Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS |
INDEX IBP 77,59 |

El Quimet al coll de les Bassotes
|
La ruta està senyalitzada (símbols grocs de la ruta del Centre BTT nº 9). 0 km (1212 m). Es parteix de la plaça Pedraforca pel carrer Serra d'Ensija en direcció a Cardina (SO). 1,16 km (1262 m). S'arriba a la pista asfaltada del mirador de Gresolet que ve de la carretera B-400 i es pren a la dreta remuntant cap al NE amb bones vistes de les Penyes Altes, la Tosa i el Puigllançada. 1,61 km (1293 m). Es deixa a mà esquerra el refugi del Roget (SO), es passa l'àrea recreativa la Serra (km 3,39; 1430 m), on hi ha una font, i la font Seca (km 4,23; 1497 m) tot ascendint (NO) entre frondosos boscos de pi roig. 5,51 km (1574 m). |
![]() |
|
Mirador de Gresolet. Excel·lent talaia del Cadí, la serra Pedregosa, els cingles de la Bola i les valls del torrent de les Mulleres i de Gresolet. En aquest punt s'acaba la carretera i es continua per pista de terra (NO). 5,99 km (1586 m). Es deixa a la dreta una pista de desemboscar (O/NO) i, de seguida, a l'esquerra (SE), un senderol (PR C-127) que accedeix al refugi Lluís Estasen (km 6,39; 1629 m). 6,45 km (1636 m). Es creua una tanca que a l'hivern resta tancada pel perill d'esllavissades i la presència de glaç al vial. 7,36 km (1723 m). Es discorre (NO) per un bosc mixt de pi negre, avet, roure, moixera i força faig albirant a llevant la vall de Gresolet. 7,96 km (1766 m). En passar per l'esquerra (NO) del turó de Pi Ajegut es tenen bones vistes, també cap a l'est, de la vall del torrent de les Mulleres que, com la de Gresolet, gaudeix també d'un peculiar microclima de propietats atlàntiques disposant d'excepcionals i extensos boscos de fulla caduca. 10,12 km (1844 m). El Collell. Es continua per la pista (NE) seguint ara els senyals blancs i vermells del GR 150 i el GR 107 o Camí dels Bons Homes deixant a ponent la vall de Cerneres, el Cadinell i la serra del Cadí. Aquest és el punt divisori entre les conques del riu Segre (O) i del Llobregat (E) per una banda, i del Cadí i el Pedraforca per una altra. 10,63 km (1872 m). A les Bassotes es deixa a mà esquerra (NE) el sender per on continua el PR C-124 -ara fent la ruta dels Segadors-, que s'ha seguit des de la font Seca. Es prossegueix per la falda de la serra Pedregosa (E/NE) tenint la muntanya de la Bola al sud. 12,14 km (1916 m). Coll del Torn. Màxima altitud de l'itinerari des d'on ja es comença a davallar (E/NE) amb impressionants panoràmiques del Pedraforca i la serra d'Ensija, amb la Gallina Pelada, entre d'altres. Es pot distingir fins i tot, en la llunyania, el turó de l'Home, sostre del massís del Montseny. Després de passar la font Cerdana, el coll i la font de la Jaça, el trajecte segueix (SE) per sobre del clot de l'Orri al peu de les Costes del Roset i el Comabona (al nord). 15,54 km (1678 m). Es deixa a l'esquerra (NO) un sender local que ascendeix al Comabona. 16,87 km (1574 m). Coll de la Bauma. Bifurcació: s'agafa la pista de la dreta, que descendeix fortament per la baga de Gresolet (SO) resseguint el torrent del coll de la Bauma, i es deixa a l'esquerra una altra pista (SE) per on segueixen els GR 150 i 107, que fan cap a Bagà. Per l'interior d'una magnífica i ombrívola fageda poblada d'abundants moixeres, i amb bones vistes al nord dels cingles de Gresolet i els de la Bola, s'arriba al santuari de Gresolet (km 19,87; 1272 m), on hi ha una àrea de lleure i un refugi. Uns metres més endavant es troba a l'esquerra (SO; km 19,97; 1261 m) el camí d'accés a la Casa Refugi de Gresolet. 20,91 km (1149 m). Es baixa per l'estret de Moronta (SE), ja per una pista pavimentada, i es creua fins a quatre cops el riu de Gresolet per ponts de ciment. 23,22 km (999 m). Passat l'estret de Gresolet es deixa un sender a la dreta (SE) que mena a Saldes. 23,99 km (969 m). A l'aiguabarreig dels rius de Gresolet i Saldes es deixa a l'esquerra (N/NO) el desviament que duu al refugi de Cal Ferrer. Es tenen bones vistes a llevant de l'accidentada vall de Saldes. 24,58 km (975 m). Es travessa el riu de Saldes (SE) i es passa a l'esquerra (NE) un trencall que s'endinsa per la baga de Maçaners (km 24,76; 984 m). A partir d'aquí s'inicia una progressiva pujada cap a Saldes a través d'un espès bosc de pi roig amb la magnífica presència de la cara est del Pedraforca. A ponent s'observa la darrera explotació minera (lignit) a cel obert que queda activa a la comarca del Berguedà, tot i tenir data de caducitat (31 de desembre de 2007). Més amunt es contemplen les restes del castell de Saldes i l'església de Santa Maria. 26,20 km (1090 m). Cruïlla. Es continua per la mateixa pista (SO) deixant dues desviacions a dreta i a esquerra. 26,45 km (1106 m). Es deixa a l'esquerra (NE) una pista i es continua en el mateix sentit de la marxa (SO). 26,73 km (1125 m). Es desemboca a la carretera B-400, que es pren per la dreta (O/NO) de pujada fins a trencar, també a mà dreta (NE; km 27,31; 1170 m), per una desviació que entra a Saldes. 27,76 km (1212 m). Es torna finalment a la plaça Pedraforca, punt de partida i final de l'itinerari.
|
|
|
|
|
| Mirador de Gresolet. Excel·lent talaia del Cadí, la serra Pedregosa, els cingles de la Bola i les valls del torrent de les Mulleres i de Gresolet. En aquest punt s'acaba la carretera i es continua per pista de terra (NO). 5,99 km (1586 m) | |
|
|
|





























