Això va anar i era un xiquet que tenia por de mirar baix del llit. Un dia Ferran s´enfadà amb els seus amics perque li deien que era un poregós. Quan arribà a casa, sense pensar-s´ho dues vegades, alçà el llençol i s´enfilà endins. Tenia tanta alegria, que de l´energia que produí eixqué un llamp, que el portà a altre planeta. El planeta estava ple d´avets i es respirava un ambient molt saludable. Aquest astre l´anomenaven EL PLANETA DEL NADAL ETERN. Els habitants tenien una política mig-ambiental molt equilibrada, no com passa a la Terra que només veiem el benefici de les nostres empreses i no els gasos contaminants que tiren, i tampoc l´aigua que gasten. Allí no montaven en motocicletes , sinó anaven amb cavallets de jugar. Les botigues no venien, només eren mostradors en els que podíes agafar tot el que volies. I sabeu perquè es deia EL PLANETA DEL NADAL ETERN ?, perque al Nadal tots el habitants d´aquet planeta ens envíen ondes a la Terra per a que sigam millors i arrimar-nos més a ells com a civilització.

Però la basura espacial que els humans haviem tirat al espai estava amenaçant al planeta, que en poc temps fou ple de deixalles humano-espacials, i més tard inhabitable.

El nen se´n tingué que tornar a la Terra, pensant que un dia ell lluitaria contra la contaminació terrícola.