L´estiu passat m´en vaig anar de vacances a Nerja a un apartament alquilat amb els meus pares i les meues germanes bessones, Neus i Cristina. Com era setembre, alguns dies no podíem anar a la platja perque hi havia fortes tempestes. Una nit la Cristina vegé una ombra molt baixeta a la porta de la seva habitació, però no li ho digué a ningú. Eixa mateixa nit ma mare també ho va veure mentres mon pare estava roncant. A l´apartament hi havia una habitació tancada amb clau que no la podíem obrir perquè no estava llogada. La nit següent Neus va sentir un plor, que no era de ningú de la família i aleshores tots s´alçarem i anàrem directes a la porta amb clau. Els plors pararen i no tornarem a sentir-los mes.

Aquest any l´amo quasi no ens deixa el pis perquè dia que havien forçat el pany de l´habitació tancada, els meus pares insintiren i si que anàrem. La primera nit s´enquerem a un xiquet demanant ajuda. Era el seu fantasma que estava esperant al Limbe a que els seus pares el perdonaren per deixàrse-lo olvidat a l´apartament. Nosaltres sense pensar-ho dues vegades trencarem la porta i encontrarem els cadàvers dels pares del xiquet que havien mort degollats per l´amo de l´apartament per no pagar, aleshores se n´anàrem correguents a casa. El xiquet-fantasma s´en vingué a Madrid amb nosaltres sense que s´enterarem. I ara estem convivint amb ell aguantant les seues bromes com les de menejar coses, fer ombres, sorolls…

-Una història de misteri-