31
País Valencià, un somni molt llunyà
|
LŽantic Regne de València de la corona dŽAragó és ara el que anomenem Comunitat Valenciana o País Valencià. Alguns diuen que parlem el valencià i altres un dialecte dels sis que té el català. El debat està al carrer, a les Corts Valencianes, al Congrés dels Diputats, en la vida qüotidiana Els catalans sempre han cregut en la seva llengua, cosa que no passa molt a sovint açí. La nostra llengua o "dialecte" no ha passat per bons moments, fa molt de temps es deia que el valencià era de camp, és a dir, de gent pobra; després el franquisme tampoc lŽafavorí, sino el perjudicà. A les escoles, instituts només es parlava castellà. I als llocs públics no es podia parlar català. Estes i altres causes, com per exemple, que a la ciutat de València no es parla valencià, són les que no afavoreixen la seva re-expansió. I nosaltres tenim la major de les culpes, żperquè li parlem castellà a un musulmà, que no té ni idea del castellà ni del valencià? Doncs si li parlàrem valencià, al cap dŽun temps sabria parlar-lo. Es a dir, que a lŽimmigrant li dóna exactament igual parlar valencià que castellà, però a nosaltres no, perque estariem (o ja estem) matant la nostra llengua mare. El que no deben de tolerar és que els nouvinguts a aquestes terres no ens deixen utilitzar la nostra llengua en alguns moments determinats a lŽescola , perque el primer perjudicat serà el castellanoparlant (ell), el qual no arribarà a ser en poc temps bilingüe o trilingüe, en molts dels casos. Però moltes vegades som nosaltres els que els parlem castellà perque "Pobret, no ho entendrà ", doncs si no ho enten avui, demà entendrà una mica més. Les zones catalanoparlants dŽEspanya són estadísticament les més desenvolupades i on hi ha millor nivell de vida. I eixa és una rao per la qual, nosaltres els valencians i demés, deuriem dŽestar més units políticament i socialment, al carrer, que és on es respira lŽambient cultural propi. No volem acceptar-ho, el valencià és un dialecte més del català, com són el lleidà, el rosellonés, el central, el balear i lŽalguerés, però el nom dóna igual. Sempre sŽha dit que la unió fa la força, i si podem parlar una llengua, que la parlen 11 milions de persones, millor que millor, perque, divideix i pedràs, i amb tanta llengua igual i en el futur podrà ser reconeguda per la U.E. com a llengua oficial de la Unió. Però a la zona del País Valencià encara queda molt per fer per a que el valencià i la seva cultura ens caracteritze com autonomia, ens diferèncie de la resta dŽEspanya i ens arrime a la resta de autonomies catalanoparlants. Per això diem que el País Valencià és un somni molt llunyà. |
____JOSEP SANCHIS SANCHIS nș 15_____________________ 2ș B