Hi havia una vegada un xiquet que no sabia què era internet. Un dia va anar a casa la seva tia, que sempre estava enviant correus electrònics als seu amics. El xiquet estava avorrit, així que, aprofitant que la tia se n´havia anat al lavabo, s´asentà davant de l´ordinador i no se sap que passà, només que havia desaparegut. El xiquet havia sigut engolit per la red i ara estava volant per damunt de la Xina per un cable de telèfon. Havia aterrisat en algún ordinador perdut en algún lloc de la Terra, però no sabia com eixir d´aquella red universal. Sa tia havia sentit en un xat el cas d´una xiqueta que havia desparegut, hi la van encontrar en la Paperera de Reciclatge d´un ordinador de la NASA.

Ella va obrir tots els seus missatges i no va encontrar res. Així que com estava buscant al seu nevot, va entrar en un buscador d´Internet.

A l´instant d´escriure Pau, que era com s´anomenava el xiquet, van eixir tots els webs en el que havia estat ell.

La tia va anar entrant de web en web amb els enllaços per on creia que Pau havia viatjat. Va arribar a una pàgina de subastes, en la qual cadasqú va re-ofertant l´objecte que vol. Entrà en la secció d´"Objectes Perduts" i, sabeu a qui va veure? A Pau, però ja no estava en venda perquè el temps de subasta s´havia acabat i ja tenia amo.

Va enviar un e-mail al comprador i li va dir que el xiquet era nevot seu i que li´l tornara ja. Mike, el comprador, li va dir que Pau tenia un virus per haver obert un correu el.lectrònic infectat. A sa tia li va costar d´entendre el missatge, perque no tenia ni idea d´anglés. Mike estava fart de Pau, perque el virus promocava que es manjara tot el que encontrara pel camí. Així que intentà enviar-lo per e-mail, però el seu compresor no era suficientment potent. Com enviar-lo per correu convencional era molt car, es posà la línea ADSL de banda ampla. Així Pau va cabre en la red i tornà amb sa tia.