La familia de la meva avia vivia en la ciutat d´Ontinyent. En la familia eren vuit persones; el pare, la mare, cinc germanes i un germà.

Durant la guerra i post-guerra no patiren fam, perquè la gent repartia la collita o el que tenia a coneguts, amics…

Ontinyent pertanyia a la part republicana, i anaren a la guerra quasi tots els homes fins a mes o menys 45 anys, que es tigueren en condicions. El pare i el germà de la meva avia els van tancar als dos en la pressó dels republicans per matar-los pel simple fet de ser catòlics practicants. Les cinc germanes i la mare van arribar fins i tot a esperar als republicans per a que les mataren per ser cristianes.

El germà de la meva avia el tragueren i possaren a la pressó mes de tres vegades fins que l´enviaren a lliutar com a republicà, però en la guerra es passà a la part nacional per lluitar contra els republicans.

El pare el tancaren en la pressó de València i quan portava tres messos va morir perquè era diabètic i no podia menjar dolç que era el poc que li donaven.

La guerra civil espanyola enfrontà a membres de la mateixa familia, destruí esglèsies i monuments, matà a milers de persones i trencà milers de families. Però tot va ser el fruit de una sèrie de fets humans que havien revolucionat a la població.