-Algú té el telèfon del psiquiatra? –preguntà la més creguda de la série d´Armani-

-Sí, jo el tinc és el 901 78… -vaig dir amb malpresi-

Eren les quatre de la matinada i la creguda de la meva companya de tenda li agafà un altre atac d´hidrofòbia, no podia veure l´aigua. La pobra havia tingut dues ames i totes dues la van tractar amb molta cura però…

Brunel.lesca, que es així com li diem totes les demes ulleres va tindre en primer lloc una ama molt maniàtica. Quan se la va endur de la tenda l´ama de les ulleres el primer que va fer va ser posar-la dins de la banyera tota la nit, perquè creia que el cristall estava brut i borrós. Però la boba no s´assabentà que les quaranta dioptries que tenia feien veure el cristall borrós desde fora. Doncs com era tan curta les va canviar a l´òptica i es possà el cristall més car i dissimulat.

La segona com era de confiança no sabia que les seves noves ulleres eren de segona mà i aleshores no la va netetjar. Però no la va netetjar en dues setmanes i la porqueria regnava al cristall i la montura de Brunel.lesca. Una nit Brunel.lesca no va poder més i es va tirar a la piscina. Va estar somergida tota la nit, si, es va netetjar, però, a les tres de la matinada no podia soportar la pressió de l´aigua. Al dia següent la van traure perquè un xiquet la va veure mentres s´avorria al funeral de l´ama, que va morir de quatre o cinc infeccions.

El fet es la que abans era la més fashion ara en veure el sofriment tal que havia passat es va fer més raonable, i ara no es tot jo, jo, jo… sinó que s´ha tornat una ullera ben montada.