1953, Maranello repeteix títol
Encara es corria amb cotxes de Fórmula 2 i Ascari, amb el seu
500 F2, resultava invencible. Guanyà cinc GP i es proclamà Campió del Món per
segona vegada consecutiva.
Va ser l’any de la confirmació de Ferrari
i d’Alberto Ascari, que guanyaren el títol mundial dominant amb una
superioritat casi absoluta. La Fórmula era la mateixa de l’any anterior, amb
cotxes de F2. Així doncs, Ferrari preparà una versió avançada del 500 F2, amb
un motor una mica més potent. L’equip Ferrari estava compost pel campió del
món, Alberto Ascari, Guiseppe Farina, Luigi Villoresi i Mike Hawthorn. El
principal adversari del Cavallino demostrà ser l’escuderia Maserati, que el
1953 aconseguí la primera victòria en un GP. Per Maserati corrien els argentins
Fangio, González i Marimón, l’italià Bonetto i el pilot no oficial suís De
Graffenried.
ASCARI, GUANYADOR JA EN EL PRIMER GP DE L’ANY
El primer GP del campionat es disputà
a argentina, on Ascari guanyà amb una volta d’avantatge sobre el seu company
Villoresi i dos sobre el Maserati de González. El ferrarista Hawthorn realitzà
un bon debut, classificant-se en el quart lloc a la seva primera carrera amb un
monoplaça de Maranello. A les 500 Milles d’Indianàpolis guanyà l’americà Bill
Vukovich. Com sempre, la carrera als EEUU representà un parèntesis en el
mundial, que es recomençà a Holanda. Aquí Ascari aconseguí una altra victòria,
refrenada immediatament pel seu triomf al GP de Bèlgica. Sense considerar
oficial de F1 al prova de les 500 Milles d’Indianapolis, es tractava de
la seva novena victòria consecutiva del pilot italià des de 1952.
HAWTHORN TRENCÀ L’HEGEMONIA D’ASCARI
A Bèlgica, i sempre amb Ferrari,
Villoresi obtingué el segon lloc, mentre que Marimón amb Maserati arribà en
tercera posició. Va ser Mike Hawthorn qui acabà amb l’hegemonia d’Ascari en el
GP de França: el pilot anglès guanyà, després de rodar en solitari durant 498
quilòmetres, per davant dels Maserati de Fangio i González. Ascari quedà quart,
a tan sols 4’6 segons. Al GP d’Anglaterra Ascari va fer la revenja, guanyant
amb un minut d’avantatge sobre Fangio. Però, el guanyador del GP d’Alemanya, a
Nürburgring, Farina, aconseguí amb Ferrari l’últim èxit de la seva carrera, als
47 anys d’edat. Al GP de Suïssa Ascari guanyà de nou, amb la impagable ajuda
dels mecànics de l’escuderia després de realitzar una parada imprevista per
canviar les bugies.
MASERATI GUANYÀ A MONZA EL SEU PRIMER GP
Al GP d’Itàlia es registrà la primera
victòria d’un Maserati a nivell mundial, en aquella ocasió conduït per Juan
Manuel Fangio. Ascari va sofrir un accident que no li va impedir guanyar el
Campionat Mundial.
LA CLASSIFICACIÓ DEL MUNDIAL
|
Pilot |
Cotxe |
Punts |
|
Ascari |
Ferrari |
34'5 |
|
Fangio |
Maserati |
28 |
|
Farina |
Ferrari |
26 |
|
Hawthorn |
Ferrari |
19 |
|
Villoresi |
Ferrari |
17 |
|
González |
Maserati |
13'5 |
|
Vukovich |
F1
Special |
8 |
|
Bonetto |
Maserati |
6'5 |
|
Cross |
Springfield |
6 |
|
Marimón |
Maserati |
4 |
|
Trintignant |
Gordini |
4 |
|
Hanks |
Bardhal |
4 |
|
Agabashian |
Grancor |
3 |
|
Gálvez |
Maserati |
2 |
|
Lang |
Maserati |
2 |
|
McGrath |
Hinckle |
2 |