Història de la F1

1954, a la caça de Fangio

S’abandonà el reglament de la F2 i es tornà a córrer amb els F1. Va ser l’any dels Mercedes i de Fangio, que guanyà el seu segon Mundial. La firma de Maranello aconseguí el segon, tercer i quart llocs en el Campionat.
 

A l’any 1954 el reglament del Campionat Mundial canvià, i tornaren a autoritzar-se els monoplaces de Fórmula 1 amb motors d’aspiració de 2500 cm3 o sobrealimentats de 750 cm3.

ES FABRICAREN DOS F1: EL 625 I EL 553
Ferrari projectà dos cotxes diferents, procedents del xassís del 500 F2 de l’any anterior, amb dos motors diferents de quatre cilindres: el 625, amb propulsor de recorregut llarg, que debutà al GP d’Argentina, i el 553, amb motor de recorregut més curt, que s’estrenà durant el transcurs de la temporada.
El Campionat del Món s’inicià a Buenos Aires amb el GP d’Argentina. La pluja perjudicà als Ferrari i la victòria va ser per Fangio, amb el Maserati 250 F, davant de Farina, González i Trintignant, tots amb Ferrari. Després del parèntesis que representava la prova de les 500 Milles d’Indianàpolis, que va guanyar Vukovich, com l’any  anterior, es disputà el GP de Bèlgica, amb una nova victòria de Fangio.

DES DEL PRINCIPI FERRARI VA TENIR QUE PERSEGUIR A L’ARGENTÍ
Des de l’inici de la temporada, Ferrari no mostrà la superioritat tècnica que li havia permès guanyar dos títols consecutius els anys anteriors, i de seguida  es trobà havent de “perseguir” a Fangio. Posteriorment, a Reims debutaren els Mercedes W196 amb carrosseria de rodes cobertes, ocupant els dos primers llocs al GP de França amb Fangio, que havia fitxat per la firma alemanya per disposar d’un cotxe més competitiu que el seu Maserati, i Kling. Ferrari es recuperà a Anglaterra, on obtingué la victòria amb González i Hawthorn va ser segon. Però la reacció de Fangio va ser ràpida, guanyant el GP d’Alemanya al volant d’un Mercedes més maneja- ble, amb rodes descobertes. Al GP de Suïssa guanyà de nou Fangio.
Pel GP d’Itàlia Ferrari fitxà a Ascari, que mentrestant havia disputat dues curses amb Maserati, a l’espera del seu debut amb Lancia. El Campió va tenir que abandonar, no sense abans sostenir un llarg duel amb Fangio per la primera posició. Finalment, va ser l’argentí qui guanyà la carrera després d’un altre duel històric amb el desafortunat Stirling Moss, al volant d’un Maserati, els dos davant dels Ferrari de Hawthorn i Maglioli-González.

AL FINAL DE LA TEMPORADA EL DOMINI VA SER DE FERRARI
El tancament de la temporada, però, va tenir el segell de Ferrari, que guanyà el GP d’Espanya amb Mike Hawthorn. En aquella ocasió debutà el Lancia D50 F1, dissenyat per Vittorio Jano, que al 1956 formaria part de l’escuderia Ferrari.

DEBUTA EL LANCIA F1 I FANGIO GUANYA EL MUNDIAL
Hawthorn guanyà per més d’un segon al Maserati de Musso i una volta al Mercedes de Fangio, qui ja s’havia consagrat, per segona vegada, Campió del Món.

LA CLASSIFICACIÓ DEL MUNDIAL

Nota:  al GP d’Anglaterra set pilots es repartiren el punt concedit a la volta més ràpida, obtenint 1/7 de punt (o sigui   0’142 punts) cada un.

Índex
««1953«« »»1955»»