 |
El
Picaio és la darrera estribació de la Serra Calderona,
que forma part del Sistema Ibèric, que mor des d'ací a la mar. La Muntanya
Negra, com es conegut per l'excursionisme valencià, té 372 m.
i els corredors valencians tenen el costum, de fa almenys una
dècada, de pujar el cim com enfortiment i preparació cara a la
marató de febrer. |
|
Nosaltres,
Trotamóns,
mamprenim des del Camí de Llíria, normalment des del motor,
per agafar el camí del Racó de Gausa, que puja entre
tarongerars fins el mateix coll del Picaio. Deixant a la nostra
dreta les Penyes de Guaita i el camí cap a Alfinac,
afrontem la part més dura que assoleix el cim. Primer les antenes i
propet el mateix vértex i la creu que es veu des de la platja.
La panoràmica des
del cim és envejòs. Segons la claredat dels dies, podem observar
l'illa d'Eivissa cap a llevant; Al sud tota l'Horta,
la Serra Corbera i més enllà, el Montgó. Al nord,
el Camp de Morvedre, la Serra d'Espadà, i potser Penyagolosa.
Comptant la baixada,
sempre més còmoda, són 14 qms llargs.
|
|
|
Com
podeu imaginar; Cap esforç sense recompensa. Per això, sempre
acabem l'entrenament al mateix lloc: A taula. Aquesta vegada al bar
Forca, a Alboraia, poble veí que ens ve de tornada cap a
Benimaclet.
És costum
d'esmorzar a la Forca després del Picaio. Allà l'ama ens tracta
molt bé, i ens deixa entrar a sa cuina per triar els àpats. Allí
mateix ens fa els entrepans.
Podeu veure més
fotos a l'àlbum.
|
 |